XUP XUP DE CANÇONS

Durant aquests dies, aprofitant la Setmana  del CUINEM, a l'aula de música cantarem algunes cançons relacionades amb el tema.

JOC DE FER LA TRUITA

(Cànon)

Antoni Miralpeix

S’agafa un ou: rist!,

es trenca amb el plat, crec, crec,

es bat amb la forquilla: xec-xec, xec-xec, xec-xec,

i es tira a la paella: xuf!, xuf!

CANÇÓ DE L’ARRÒS

Antoni Miralpeix

L’arròs fa el ventre gros, l’arròs va bé pel cos.

En mengen a la Xina, barrejat amb la petxina,

en mengen al Japó, barrejat amb el capó.

L’arròs fa el ventre gros, l’arròs va bé pel cos.

A València en fan paella, a Catalunya l’escudella.

A tot arreu se’n menja, el dijous o bé el diumenge.

L’arròs fa el ventre gros, l’arròs va bé pel cos.

LA XOCOLATA

La xocolata estava molt calenta,
de tant calenta la llengua em vaig cremar.
Sabeu per què? sabeu per què?
sabeu per què em vaig cremar?
  Sabeu per què? sabeu per què?
sabeu per què em vaig cremar?

Perquè...

La xocolata estava molt calenta,
de tant calenta la llengua em vaig cremar.
Sabeu per què? sabeu per què?
sabeu per què em vaig cremar?
Sabeu per què? sabeu per què?
sabeu per què em vaig cremar?...

 

EL TORTELL

DEIXA’M COURE EN EL TEU FORN                   

UN TORTELL RODÓ I BEN GRAN.

SERÀ BO, TINDRÀ CROCANT

I AMB AMETLLES PEL VOLTANT.       

BEN FARCIT DE CREMA, BEN FARCIT DE CREMA,

I AMB CIRERES ROGES QUE EM DIRAN:MENGEU-ME!

SI VOLS COURE EN EL TEU FORN

UN TORTELL RODÓ I BEN GROS.

ME N’HAURÀS DE DONAR UN TROS

QUE HI POGUEM BERENAR TOTS DOS.

BEN FARCIT DE CREMA, BEN FARCIT DE CREMA,

I AMB CIRERES ROGES QUE EM DIRAN: MENGEU-ME.

        EL CUINER

Sóc un cuiner
que remena les cassoles
faig bon menjar
i tothom se´n llepa els dits.
Les cassoles en el foc
faig bullir a poc a poc
i fregeixo les patates, les verdures i els fesols.

(Aquí podem escoltar-la amb la veu d'en XESCO BOIX)

XIM, NA NA, NÀ

Xim, na, na ,nà

fes ous a la paella.

Xim, na, na, nà,

fes ous amb bacallà.

I  PER ACABAR:

Són les bananes, nanes, nanes grogues com el sol
no tenen grana, grana, grana ni tampoc pinyol,
jo n'endrepava (va) sense parar
perquè són toves i molt fàcils de pelar

Si algú exclamava, mava, mava sigues cautelós
jo feia cara, cara, cara de mico filós
i sense fer-li ni mica de cas
menjava plàtans tot rient per sota el nas

Ara m'enfilo, filo, filo d'alt d'algun penyal
hi entortolligo, lligo, lligo el meu extrem caudal
menjant bananes, nes, a quatre mans
les peles tiro al cap de tots els vianants

Són les bananes, nanes, nanes fruits micomorfals
si en menges massa,massa, massa pots tenir un trasbals
aquell qui avisa, sa, ja no és traïdor
si et tornes mico no em demanis compassió.

APA, JA ENS HEM LLEPAT ELS DITS...

PAU CASALS: MÚSICA, COMPROMÍS I PAU

Els nens i nenes de 3r hem estat  buscant informació i aprenent coses sobre  Pau Casals.

Va néixer al Vendrell l’any 1876, o sigui que fa 136 anys. Va estudiar música i va viatjar per diferents països. Cap a l’any 1901, que tenia només 25 anys, ja era considerat el millor viol·loncelista  d’aquell moment. L’any 1920, després d’haver estat  vivint a Nova York, crea l’Orquestra Pau Casals, a Barcelona.

Durant tota la seva vida va admirar i estudiar l’obra de  J. S. Bach, principalment les Suites per a viol·loncel. Escoltem un fragment de la Suite número 1 per a violoncel .

Pau Casals sempre va defensar la pau i la llibertat. No va voler fer cap concert a Rússia  ni a Alemanya mentre no hi hagués democràcia; va ajudar les víctimes de la guerra civil espanyola, fent concerts benèfics. I l’any 1938 va fer l’últim concert a Barcelona.

 Va marxar cap a l’exili, a Prada del Conflent.

 Preferia anar-se'n abans que viure en un país sense democràcia ni llibertat.

Allà, l’any 1950 va començar a organitzar el  primer Festival de música de cambra , que encara es fan  cada any a l’estiu.

 

Va viatjar a Puerto Rico, la terra de la seva mare, on va morir-hi l’any 1973. Tenia 93 anys.

La cançó El cant dels ocells, que la sabia des que era un nen petit, la va  escampar per mig món, així com El Pessebre, un poema molt llarg escrit pel seu amic Joan Alavedra i  que ell va musicar.

Hem pensat sobre algunes coses que ell pensava i deia. Algunes són de molta valentia i de compromís. Mireu què diuen els nens i nenes:

 

1.“La música va ser un mar  en el qual vaig nedar  com un petit peix”
Pau Casals no va ser presumit, sinó que es considerava un petit músic.(Andrea N.)
El que més li agradava era la música i composar-la.(Lara)
Estava alegre  quan tocava els instruments  amb molt d'espai al seu voltant (Jackson) 
Pau Casals se sentia així, en un món ple de música (Lisbeth) 
Ell va començar a poc a poc amb la música, fins que va ser important. ( Judith A.)

Doncs que quan vaig tocar música em va agradar. Fins i tot vaig  fer un grup, i amb el grup i la música em sentia content.

 ( Patricia)   

2.“Catalunya és la terra on jo vaig néixer i  l’estimo  com a una mare”.

 Em recorda la meva mare, també casa meva (Duna)

3.“La música mai no és igual per a mi, mai.  Cada dia hi ha alguna cosa nova, fantàstica i extraordinària per descobrir”.
Vol dir que la música mai no s'acaba per a ell perquè cada dia aprèn una cosa nova ( Júlia)
Li agrada tant la música que sempre pot fer coses  noves i diferents.(Bernat)
Pau Casals cada dia aprenia una cosa nova, igual que nosaltres a l'escola. (Eva)
Per a ell la música mai no és igual, sempre descobreix coses que mai no havia pensat. (Clara)
   

4.“El veritable respecte per la música… consisteix a donar-li vida”.
Vol dir que si tu vols fer música que no sigui morta és molt millor fer música amb vida.(Berta R.)
La música sempre l'has de tenir a les mans perquè així et dóna vida.( Pol De la Prida)
Perquè la música tingui vida l'hem d'ensenyar a tothom. ( Marina C.)  
Si no li donem la vida,la música cauria.
(Marta)
Donar vida a la música és que expressi alguna cosa. (Roger)
Donar vida a la música significa tocar-la o cantar-la amb emoció.(Laia S.) 

5.“Podia acceptar els aplaudiments i els premis que em donaven mentre els meus compatriotes patien  tantes desgràcies?”
Jo l'únic premi que he rebut és una caixa magnífica de colors i la comparteixo amb els meus amics.(Duna)

6.“Les úniques armes de les que disposo són la batuta i el violoncel”.
Utilitzava la música per expressar-se i lluitar per la pau.(Edna)
Vol dir que ell  no va voler mai la violència.(Elisa)
Com que li agradava tant la música i la pau, quan hi havia guerra les úniques armes que tenia eren les coses de la música.( Viktoria)
M'agrada, perquè vol dir que no li agrada gens la guerra.(Ot)

“La meva contribució a la pau pot ser petita, però almenys  hauré donat tot el que puc per aconseguir un ideal”.
Jo vull la pau, i m'agradaria que tothom també la  volgués. (Andrea J. i Marina C.) 
Perquè volia donar pau a tothom.( Laura B.)
    

Ens ha agradat molt que algú parli tan clarament de la pau, dels sentiments cap a la música i l'art i cap a l'amor a la terra i entre les persones.

HEM BUSCAT L'EDAT D'ALGUNS INSTRUMENTS

Els nens i nenes de 4t, després d'haver visitat el Museu de la Música, hem fet  equips de treball per saber més coses dels instruments. Cada equip ha intentat buscar informació sobre quins instruments són els més antics de cada família.

recordem que les famílies són:

CORDA

VENT-FUSTA

VENT- METALL

PERCUSSIÓ

TECLAT 

L’ARPA I LA LIRA

Són instruments molt antics. Fa uns 5.000 anys apareixen representacions d’arpes i també de lires. A Egipte es veu que s’utilitzava l’arpa  en  els actes musicals de la gent més  rica poderosa.

 Segons els grecs, , la lira va ser  inventada pel déu Hermes quan era un nen i li va regalar al seu germanastre , el déu Apolo, que era el déu de la música.

LA FLAUTA

També és un dels instruments més antics  i es va inventar quan els primers humans van  voler imitar els sons de la natura.  Antigament s’utilitzaven materials com ara l’os, les canyes, la fusta. A Egipte  també s’usaven les flautes. Ho sabem perquè apareixen dibuixos en moltes tombes.

INSTRUMENTS DE VENT METALL

En l’antiguitat els humans usaven diferents materials com troncs buits i  canyes, i fins i tot cargols marins i banyes d’animals per modificar la seva propia veu

El didgeridú  és un tub de fusta llarg i buit, que encara s’usa  avui en dia pels aborígens australians. 

En altres llocs, es feien servir cargols de mar per acompanyar les danses. 

La forma dels instruments de metall  ve de les formes inicials: la banya d’un animal dóna lloc a instruments corvats i la canya o tronc de fusta buit dóna lloc a instruments cilíndrics. El descobriment dels metalls,  i sobretot del bronze, va permetre fer instruments amb una gran sonoritat. La trompa, que  primer estava feta de banya, passa a ser fabricada amb bronze.

A Egipte la trompeta era un instrument militar i també s’usava una trompeta curta i recta, de mig metre.

 A la tomba del faraó Tutankamon, que va morir fa  més de 3.000 anys es van trobar trompetes de plata, cobre i bronze.

Els grecs  feien servir trompetes en els jocs olímpics, on hi havia concursos de trompeters.  L’ instrument de metall més utilitzat  va ser  el salpinx,  que era una petita trompeta  amb embocadura d’os   i tub de bronze o ferro. Podía ser recta o corvada i era una mica cònica.

Els romans van usar la trompeta per actes religiosos i militars.

INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ

La percussió és una de les activitats relacionada amb la música més antiga que existeix. Una de  les maneres més antigues  de fer sons ha estat colpejant, sacsejant, raspant o entrexocant diferents materials  que es trobaven a la natura per provocar sons o ritmes que els acompanyessin en els seus treballs diaris,  o en els seus moments màgics o fins i tot, durant les seves estones d’oci. Llavors, pedres, troncs, ungles d’animals, fruits assecats, closques de tortugues o cargols...Actualment hi ha països que fan servir aquests instruments en actes festius.Mireu, a Guinea Equatorial:

INSTRUMENTS DE TECLAT

L’orgue és el més antic dels instruments de teclat. El primer orgue va ser construït fa uns 2.400 anys.  Va ser usat pels romans i es va adoptar per  església catòlica com a acompanyament musical dels serveis religiosos a partir del l’any 600 aproximadament.

J.S. BACH (1685-1750) va ser un compositor alemany que va escriure moltes obres per a orgue. Escoltem Tocata i fuga 565

El clavicèmbal o clavecí és un instrument musical de teclat de cordes polsades,a diferència del  piano o el clavicordi  que són de cordes percudides.

CLAVICÈMBAL

CLAVICORDI

El clavicordi és un instrument musical de teclat de corda percudida.

 A partir del mecanisme del clavicordi, que permet tocat amb les diferents dinàmiques entre el piano (suau), i el forte (fort), els Italians van crear el  Pianoforte, l’actual piano. Escoltem música d' Isaac Albéniz:

MÉS CANTÀNIA

Seguim amb les cançons de la CANTÀNIA d'aquest 2012.


                   ESTEM CANSATS
 AL FINAL DEL DIA ESTEM CANSATS!
ÉS DUR DEIXAR DE SER UNS ANALFABETS.
CANSA MOLT APRENDRE COSES,
CANSA MOLT ESTAR CALLATS!
CANSA MOLT ESTAR ASSEGUTS… O DRETS.
DESPRÉS D’UN DIA A L’ESCOLA
QUEDA ENCARA MOLTA ESCOLA!
UN GRAPAT D’ACTIVITATS EXTRAESCOLARS.
FEM IDIOMES O TAEKWONDO, INFORMÀTICA O GIMNÀS,
I ANEM A TOC DE PITO COM SI FÓSSIM MILITARS!

AL FINAL DEL DIA ESTEM CANSATS!
ÉS DUR DEIXAR DE SER UNS ANALFABETS.
CANSA MOLT APRENDRE COSES,
CANSA MOLT ESTAR CALLATS!
CANSA MOLT ESTAR ASSEGUTS O DRETS.
LA NATACIÓ, LA GUITARRA, LA PINTURA O EL TEATRE,
PASTORETS O LLOBATONS O CANT CORAL.
EL REFORÇ DE MATEMÀTIQUES, EL PIANO O EL TIMBAL.
TOTS I A CASA HEM DE FER ELS DEURES!
TOT AIXÒ DEU SER IL•LEGAL! 

AL FINAL DEL DIA ESTEM CANSATS!
ÉS DUR DEIXAR DE SER UNS ANALFABETS.
CANSA MOLT APRENDRE COSES,
CANSA MOLT ESTAR CALLATS!
CANSA MOLT ESTAR ASSEGUTS!
JUSTÍCIA PELS MENUTS!
LLUITAREM TOSSUTS PELS DRETS!



La següent cançó parla de l'esmorzar preferit: fruita?, galetes? fruits secs? entrepà? Doncs sí, i, a més de mortadel·la!!!


MORTADEL•LA DEL MEU COR      

 FORMATGE O SOBRASSADA,
PERNIL DOLÇ O FUET DE PORC,
GUANYES TU PER GOLEJADA,
MORTADEL•LA DEL MEU COR.

QUAN SURTS AL PATI QUIN GRAN MOMENT!
TOTS POSAR-SE “FATI” NO ÉS DOLENT
SI HO FAS CONTENT…
…MENJANT MORTADEL•LA!
 


I, encara, una cançó que parla de què voldré ser quan sigui gran.
Uf! Quantes preguntes que ens fan, de vegades,oi?

           QUAN SIGUI GRAN       

DONCS JO DE GRAN VOLDRÉ SER GRAN
PER ‘VIAM SI S’ACABA LA TORTURA
DE LA GENT QUE SEMPRE ESTÀ PREGUNTANT
QUÈ VULL SER QUAN SIGUI GRAN.
NO HO SÉ! NO HO SÉ!
HI HA GENT QUE NO PARA
DE VOLER SABER QUÈ SERÉ.
BRR! JO QUÈ SÉ!
FALTA MOLT TEMPS ENCARA.