UNA HISTÒRIA MOLT, MOLT LLARGA...

Aquí tenim una mena de cursa a contrarellotge. En només 5 minuts veureu tota la història de la música. No us atabaleu, només és com un divertiment.I amb un final molt original Però, de totes maneres, heu reconegut alguna cosa? En parlarem...

CONCERTS A L'ESCOLA: 5è i 6è

Aviat començarem la ronda de concerts a l'escola. De moment, el proper dimecres 30 de  gener vindrà un músic  SAXOFONISTA. Anem escoltant aquestes cançons, que potser ens amaguen alguna cosa interessant...Us convido a veure i escoltar una actuació del cantant LOUIS ARMSTRONG, acompanyat d'uns músics. Fixeu-vos bé en l'acompanyament que fan...

WHAT A WONDERFUL WORLD

 I see trees of green, red roses too,

 I see them bloom for me and you

 And I think to myself, what a wonderful world. 

 I see skies of blue and clouds of white

 The bright blessed day, the dark sacred night

 And I think to myself, what a wonderful world.

 The colours of the rainbow, so pretty in the sky

 Are also on the faces of people going by

 I see friends shakin' hands, sayin' "How do you do?"

 They're really saying "I love you".

 I hear babies cryin', I watch them grow,

 They'll learn much more than I'll ever know.

 And I think to myself, what a wonderful world;

 Yes, I think to myself, what a wonderful world.

QUIN MÓN TAN FANTÀSTIC

Veig arbres verds, també roses vermelles,
Els veig florint per tu i per mi
I penso per a mi mateix, quin món tant meravellós.

Veig cels  blaus i núvols de blanc
El beneït i brillant dia, la sagrada fosca nit
I penso per a mi mateix, quin món tant meravellós.

Els colors de l’arc iris tant bonics al cel
També a les cares de la gent al passar
Veig amics encaixant les mans, parlant sobre què fer
En realitat s’estan dient t’estimo.

Sento nadons plorant, els veig créixer,
Aprendran molt més del que jo mai sabré.
I penso per a mi mateix, quin món tant meravellós;
    Sí, penso per a mi mateix, quin món tant meravellós.   

I ara teniu aquesta, que és la que van tocar per Santa Cecília el Noel i en Pol. Que bé que s'ho passen, cantant, tocant i improvisant!! Escolteu bé la veu de la dona. 

                     OH WHEN THE SAINTS

 
I aquí teniu una altra versió interpretada per BRUCE SPRINGSTEEN i la E Street Band:

  

CANÇÓ DEL FONS DEL MAR

 

8. CANÇÓ DEL FONS DEL MAR

Júlia (al públic)

I dit i fet, l’Àngel em torna a agafar i volem pels aires fins arribar a l’oceà!

Però on ens podem capbussar? El mar és molt extens! Com podem trobar el lloc més

silenciós de les profunditats?

Cor

SOM LES BALENES,

TOSSUDES DE MENA,

CANTEM PELS SET MARS

I MAI NINGÚ ENS FRENA! 

UUUOOOOIIIIIIIEEEEEAAAAAAAA

Júlia

Mira, Àngel! Balenes!

Cor

UUUOOOOIIIIIIIEEEEEAAAAAAAA

Júlia

Tan de bo poguéssim parlar amb elles! Segur que ens indicarien el camí!

Àngel

Pregunta’ls-ho!

Júlia

També podem parlar amb els animals?

Àngel

Esclar!

Júlia

Sisplau, balenes! Ens podeu dir on és el lloc més silenciós de l’oceà?! 

Cor

SI- LEN -CI

AL MAR HI HA XIVARRI!

ESTÀ PLE DE SONS!

POTSER EL TROBARÍEU

SI ANEU FINS AL FONS!

Júlia (al públic)

Fins al fons! Ho has sentit, Àngel?

Hem d’arribar al lloc més profund de tots!

Cap a dins, doncs!!

Cor

XXOOOFFFFF!!!!!!!

Júlia

Ens endinsem al mar, i anem avall, avall i més avall.

I mentre baixem, ens anem trobant tots els habitants de les profunditats!

Els primers que veiem són els peixos de colors!

Cor

SOM TROPICALS

DE TONS SIDERALS

SOM, SOM TROPICALS.

NO ANEM MÉS ENLLÀ

DELS NOSTRES CORALLS.

SOM, SOM TROPICALS.

SOM LES MEDUSES.

NO SIGUIS OBTUSA!

SI EM TOQUES ET PICO

SENSE CAP EXCUSA.

SOM ELS SALMONS,

ROSATS I RODONS,

I RODONS!

SOM ELS SALMONS,

NEDEM FINS AL FONS,

FINS AL FONS!

Júlia

Els salmons!

Seguim els salmons!

I els salmons ens indiquen el camí. I després ens trobem els pops!

I els pops ens porten fins als peixos espasa...

I després... arriben els dofins!

Cor

SOM ELS DOFINS,

SABEM ELS CAMINS

DEL MÓN SUBMERGIT,

FINS ALS SEUS CONFINS.

SOM LES TONYINES!

SOM PLENES D’ESPINES

I ABANS QUE ENS ATRAPIS

SEREM A LA XINA!

SOM LES TORTUGUES.

NO SOM GENS PORUGUES.

VIVIM MOLT AVALL,

ON RES NO ES BELLUGA.

JúliaI

I les tortugues ens fan baixar

més i més... i més i més... i més i més...

I allà es comença a fer cada cop més fosc.

i més i més... i més i més...

i les bèsties es tornen cada cop més inquietants...

Cor

SOM TAURONS.

SOM BUSCA-RAONS.

SOM TAURONS!

SOM BUSCA-RAONS!

SOM CALAMARS

DE BRAÇOS BEN LLARGS

DE BEN BONA TINTA

SABEM CAP A ON VAS.

SOM ANIMALS

DELS FONS ABISALS

SOM LLETJOS I ESQUERPS

PERÒ NO FEM CAP MAL!

Júlia (al públic)

I finalment, arribem al fons de l’abisme més profund de tot el planeta. És més fosc que la

gola del llop, però sabem que no estem sols.

Ens envolten bèsties fosforescents, amb boques enormes i antenes de les quals pengen petits fanalets.

Són peixos estranys, sense ulls i amb mil aletes i tentacles.

Ens miren encuriosits.

Parlen entre ells i es pregunten “qui són aquests dos, tan lletjos?”.

I de seguida ens adonem que per més al fons que anem, sempre hi haurà algú.

 I allà on hi ha algú,

difícilment hi ha silenci.

Ni tan sols sota l’aigua...