Dimecres dia 13 de febrer vam tenir la visita d'en Genís, un noi percussionista del Taller de Músics.
Ens va explicar que l'origen de la percussió era Àfrica. Les llengües africanes estan relacionades amb el so dels tambors. I els tambors servien per comunicar-se. Parlem d'instruments de percussió de so indeterminat, perquè no estan pensats per poder fer notes diferents. És a les orquestres simfòniques (Europa) on hi podem trobar instruments de percussió de so determinat; és a dir, que poden fer diferents notes.
Amb el descobriment d'Amèrica, es va produir el fenomen de l'esclavitud, amb esclaus vinguts del continent africà.I aquests també duien la seva manera de fer música.
A Brazil, la Samba i la Bossa nova són els ritmes més coneguts. Amb el Pandeiro Brazil en Genís ens va mostrar com fer el ritme de Samba:
Després passem a Cuba, on també la música es basa en sons africans. Apareix la Salsa amb la barreja amb el jazz d'Estats Units. El ritme dels bongós es diu "ritmo martillo". A la música cubana no hi ha bateria, sinó timbals. A Cuba hi ha molts ritmes i músiques diferents: el son cubano, el Txà,txà,txà, la Rumba. Les congas fan el ritme.
Una curiositat: el tambor gran dels bongós es diu "Hembra", i el petit, "Macho".
Les claves, de percussió petita, es diuen així perquè fan un ritme que s'anomena "clave".
Passem al Perú. Allà hi havia el cajón. El guitarrista andalús Paco de Lucía (1947-2014), en un dels seus viatges al Perú, va poder copsar el so d'aquest instrument i el va incorporar al flamenc. El cajón, quan dins hi ha poques cordes, recorda el so del "zapateao" damunt la fusta i el so de les mans picant,fent "palmas".
