Les cançons ens expliquen històries, ens descriuen un moment, ens evoquen records, ens acosten als sentiments. Ens hem retrobat després de l’estiu i, ara, mireu, què cantem:
Digue'ns tardor,
digue’ns tardor,
quin vi ens has dat?
Del blanc, del negre o del rosat?
Del sec, del dolç o de l’amarg?
Digue’ns tardor,
digue’ns tardor,
quin vi ens has dat?
Aquesta és una cançó d'un compositor molt antic ( del Renaixement) que es diu Orlando di Lasso que nosaltres cantem amb una adaptació.
La tardor que jo conec,
te gust de raïm i cep,
d’olivera i pluja fina,
de bolets amb julivert.
La tardor que jo conec
les petjades fan crec, crec,
gotes d’aigua i un paraigua
i el vent que s’enduu barrets.(...)
provarem si aquest vi és bo.
Provarem, sí, sí, sí,
provarem, no, no, no,
provarem si aquest vi és bo.
Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
cauen branques, cauen fulles
que després trepitgem tots.
vent i pluja se l’han endut,
nits més llargues, més silenci,
flaires que recordem tots.
Vora el foc tinc la mainada
que castanyes fa torrar;
quan les tingui torradetes,
el gatet hi jugarà.
Ja ha arribat la tardor, és el temps de les castanyes;
ja ha arribat la calor, ja no tindrem més calor.
Menjarem moltes casrtanyes, trencarem petits pinyons.
BON PROFIT MUSICAL, DESPRÉS D'AQUESTA COLLITA!!!
