El dimecres 29 de gener va començar la segona ronda de CONCERTS A L’ESCOLA. En Joan va fer-nos una molt bona explicació i demostració de la sonoritat i el ritme de les congues i el bongo.
Per començar cal saber que la família dels instruments de
percussió és la família més extensa de totes. A part d’això,
aquests instruments els podem dividir en diferents grups: percussió llatina,
percussió brasilera, percussió africana, percussió clàssica. Les congues són de
la família de la percussió llatina. Estem parlant d ‘Amèrica Central i de Cuba.
Tant les congues com el bongo estan formats per dos
tambors, un més gran que l’altre. Com ja sabem, els instruments més petits
tenen un so més agut. Antigament, el parxe era de pell d’animal, però n
l’actualitat és sintètic. Cap dels dos instruments es toca amb les baquetes.
En Joan ens va ensenyar els 5 sons principals que
es fan amb les congues, segons com es piquen i es col·loquen les mans damunt
del parxe. I el mateix amb el bongo, però picant amb els dits perquè
l’espai és més petit.
Seguidament ens va ensenyar diferents patrons rítmics:
SALSA ( de Cuba i de Puerto Rico. Fa l “trenet” amb la conga més aguda),
MERENGUE ( República Dominicana, el país on va néixer l’Héctor de 6è), el
GUAGUANCÓ ( tradicional de Cuba, música per ser ballada).
Finalment vam practicar dos ritmes corporals, de 4 pulsacions, i vam dividir la classe en dos grups. Mentre nosaltres fèiem els ritmes, ell anava tocant...
Finalment vam practicar dos ritmes corporals, de 4 pulsacions, i vam dividir la classe en dos grups. Mentre nosaltres fèiem els ritmes, ell anava tocant...
Per acabar ens va convidar a improvisar, individualment,
amb els bongós. La gràcia era intentar adaptar-nos al ritme que feia ell
amb les congues. També va tocar el CAJÓN PERUANO, que es veu que el guitarrista
Paco de Lucía el va incorporar al flamenc i ara es coneix com a CAJÓN FLAMENCO.
Tocar aquests instruments comporta haver de passar un temps amb alguna ferida a les mans fins que la pell s’endureix per sempre.
GRÀCIES JOAN!!
