28/2/12

XUP XUP DE CANÇONS

Durant aquests dies, aprofitant la Setmana  del CUINEM, a l'aula de música cantarem algunes cançons relacionades amb el tema.

JOC DE FER LA TRUITA
(Cànon)
Antoni Miralpeix

S’agafa un ou: rist!,
es trenca amb el plat, crec, crec,
es bat amb la forquilla: xec-xec, xec-xec, xec-xec,
i es tira a la paella: xuf!, xuf!

CANÇÓ DE L’ARRÒS
Antoni Miralpeix

L’arròs fa el ventre gros, l’arròs va bé pel cos.
En mengen a la Xina, barrejat amb la petxina,
en mengen al Japó, barrejat amb el capó.
L’arròs fa el ventre gros, l’arròs va bé pel cos.
A València en fan paella, a Catalunya l’escudella.
A tot arreu se’n menja, el dijous o bé el diumenge.
L’arròs fa el ventre gros, l’arròs va bé pel cos.


LA XOCOLATA
La xocolata estava molt calenta,
de tant calenta la llengua em vaig cremar.
Sabeu per què? sabeu per què?
sabeu per què em vaig cremar?
  Sabeu per què? sabeu per què?
sabeu per què em vaig cremar?

Perquè...


La xocolata estava molt calenta,

de tant calenta la llengua em vaig cremar.
Sabeu per què? sabeu per què?
sabeu per què em vaig cremar?
Sabeu per què? sabeu per què?
sabeu per què em vaig cremar?...




 

EL TORTELL

DEIXA’M COURE EN EL TEU FORN                   
UN TORTELL RODÓ I BEN GRAN.
SERÀ BO, TINDRÀ CROCANT
I AMB AMETLLES PEL VOLTANT.       

BEN FARCIT DE CREMA, BEN FARCIT DE CREMA,
I AMB CIRERES ROGES QUE EM DIRAN:MENGEU-ME!
SI VOLS COURE EN EL TEU FORN
UN TORTELL RODÓ I BEN GROS.
ME N’HAURÀS DE DONAR UN TROS
QUE HI POGUEM BERENAR TOTS DOS.

BEN FARCIT DE CREMA, BEN FARCIT DE CREMA,
I AMB CIRERES ROGES QUE EM DIRAN: MENGEU-ME.

        EL CUINER
Sóc un cuiner
que remena les cassoles
faig bon menjar
i tothom se´n llepa els dits.
Les cassoles en el foc
faig bullir a poc a poc
i fregeixo les patates, les verdures i els fesols.






(Aquí podem escoltar-la amb la veu d'en XESCO BOIX)



XIM, NA NA, NÀ
Xim, na, na ,nà
fes ous a la paella.
Xim, na, na, nà,
fes ous amb bacallà.


I  PER ACABAR:


Són les bananes, nanes, nanes grogues com el sol
no tenen grana, grana, grana ni tampoc pinyol,
jo n'endrepava (va) sense parar
perquè són toves i molt fàcils de pelar

Si algú exclamava, mava, mava sigues cautelós
jo feia cara, cara, cara de mico filós
i sense fer-li ni mica de cas
menjava plàtans tot rient per sota el nas

Ara m'enfilo, filo, filo d'alt d'algun penyal
hi entortolligo, lligo, lligo el meu extrem caudal
menjant bananes, nes, a quatre mans
les peles tiro al cap de tots els vianants

Són les bananes, nanes, nanes fruits micomorfals
si en menges massa,massa, massa pots tenir un trasbals
aquell qui avisa, sa, ja no és traïdor
si et tornes mico no em demanis compassió.

APA, JA ENS HEM LLEPAT ELS DITS...