8. CANÇÓ DEL FONS DEL MAR
Júlia (al públic)
I dit i fet, l’Àngel em torna a agafar i volem pels aires fins arribar a
l’oceà!
Però on ens podem capbussar? El mar és molt extens! Com podem trobar el
lloc més
silenciós de les profunditats?
Cor
SOM LES BALENES,
TOSSUDES DE MENA,
CANTEM PELS SET MARS
I MAI NINGÚ ENS FRENA!
UUUOOOOIIIIIIIEEEEEAAAAAAAA
Júlia
Mira, Àngel! Balenes!
Cor
UUUOOOOIIIIIIIEEEEEAAAAAAAA
Júlia
Tan de bo poguéssim parlar amb elles! Segur que ens indicarien el camí!
Àngel
Pregunta’ls-ho!
Júlia
També podem parlar amb els animals?
Àngel
Esclar!
Júlia
Sisplau, balenes! Ens podeu dir on és el lloc més silenciós de l’oceà?!
Cor
SI- LEN -CI
AL MAR HI HA XIVARRI!
ESTÀ PLE DE SONS!
POTSER EL TROBARÍEU
SI ANEU FINS AL FONS!
Júlia (al públic)
Fins al fons! Ho has sentit, Àngel?
Hem d’arribar al lloc més profund de tots!
Cap a dins, doncs!!
Cor
XXOOOFFFFF!!!!!!!
Júlia
Ens endinsem al mar, i anem avall, avall i més avall.
I mentre baixem, ens anem trobant tots els habitants de les
profunditats!
Els primers que veiem són els peixos de colors!
Cor
SOM TROPICALS
DE TONS SIDERALS
SOM, SOM TROPICALS.
NO ANEM MÉS ENLLÀ
DELS NOSTRES CORALLS.
SOM, SOM TROPICALS.
SOM LES MEDUSES.
NO SIGUIS OBTUSA!
SI EM TOQUES ET PICO
SENSE CAP EXCUSA.
SOM ELS SALMONS,
ROSATS I RODONS,
I RODONS!
SOM ELS SALMONS,
NEDEM FINS AL FONS,
FINS AL FONS!
Júlia
Els salmons!
Seguim els salmons!
I els salmons ens indiquen el camí. I després ens trobem els pops!
I els pops ens porten fins als peixos espasa...
I després... arriben els dofins!
Cor
SOM ELS DOFINS,
SABEM ELS CAMINS
DEL MÓN SUBMERGIT,
FINS ALS SEUS CONFINS.
SOM LES TONYINES!
SOM PLENES D’ESPINES
I ABANS QUE ENS ATRAPIS
SEREM A LA XINA!
SOM LES TORTUGUES.
NO SOM GENS PORUGUES.
VIVIM MOLT AVALL,
ON RES NO ES BELLUGA.
JúliaI
I les tortugues ens fan baixar
més i més... i més i més... i més i més...
I allà es comença a fer cada cop més fosc.
i més i més... i més i més...
i les bèsties es tornen cada cop més inquietants...
Cor
SOM TAURONS.
SOM BUSCA-RAONS.
SOM TAURONS!
SOM BUSCA-RAONS!
SOM CALAMARS
DE BRAÇOS BEN LLARGS
DE BEN BONA TINTA
SABEM CAP A ON VAS.
SOM ANIMALS
DELS FONS ABISALS
SOM LLETJOS I ESQUERPS
PERÒ NO FEM CAP MAL!
Júlia (al públic)
I finalment, arribem al fons de l’abisme més profund de tot el planeta. És
més fosc que la
gola del llop, però sabem que no estem sols.
Ens envolten bèsties fosforescents, amb boques enormes i antenes de les
quals pengen petits fanalets.
Són peixos estranys, sense ulls i amb mil aletes i tentacles.
Ens miren encuriosits.
Parlen entre ells i es pregunten “qui són aquests dos, tan lletjos?”.
I de seguida ens adonem que per més al fons que anem, sempre hi haurà algú.
I allà on hi ha algú,
difícilment hi ha silenci.
Ni tan sols sota l’aigua...
