Aquest any serà cantada per uns 40.000 nens i nenes de C. Mig i C. Superior, durant els mesos de Maig i Juny de 2013 a Barcelona, El Vendrell, Figueres, Granollers, Manresa, Mataró, Olot, Sant Cugat del Vallès, Vic, Vilafranca del Penedès, Parla, Saragossa, Sevilla, Valladolid, Bremen i Mainz.
CANÇÓ DE L’ANTÀRTIDA
ESFERES CEL·LESTES DE GEBRE MUTANT.GLACERES COBERTES PEL SON DELS EONS.
POL SUD, TAN AL SUD...QUE MÉS AL SUD NO HI POTS ANAR.
PENYA-SEGATS FETS DE VIDRES PREGONS.
UN LLENÇOL BLANC QUE VESTEIX LA QUIETUD.
DUNES DE SUCRE DE FRÀGILS RECORDS.
POL SUD, TAN AL SUD...QUE MÉS ENLLÀ JA SOM AL NORD.
Aquí no hi ha res,no hi ha ningú.
Ni ocells ni pingüins,ni óssos polars.
Només els colors.Tan purs com el sol.
Tan vells com el món.Tots blancs com l’oblit.
LA IMMENSITAT SEMBLA NO TENIR FI
ENLLUERNANT AMB FRACTALS INFINITS.
DIES ETERNS QUE NO TENEN DEMÀ.
UN FRED QUE ÉS TAN FRED...
QUE MÉS GLAÇAT NO POT ESTAR.
UN FULL EN BLANC ON NINGÚ NO HI ESCRIU,
ON NO HI ARRIBA L’OLOR DE L’ESTIU.
L’AIRE ÉS TAN DENS, QUE NO ES POT RESPIRAR.
UN FRED QUE ÉS TAN FRED...SI VOLS TOCAR-LO ES TRENCARÀ.
Aquí no hi ha res,no hi ha ningú.
Ni ocells ni pingüins,ni óssos polars.
Només els colors.Tan purs com el sol.
Tan vells com el món.Tots blancs com l’oblit.
Júlia(al públic)Fa un fred que pela! I no se sent res de res! Aquest ha de ser el lloc més silenciós del planeta per força!El pes del silenci és tan absolut que tinc la sensació que puc sentir els meus pensaments!I sembla que l’Àngel també els pot sentir, perquè em mira i somriu.
