Cor
HI HA LLOCS ON
NO VOLEM ANAR
I PREFERIM NO
IMAGINAR.
COM EL TÚNEL DE
LA BRUIXA,
LA MUNTANYA EN
PLENA NIT,
EL DENTISTA O
L’OCULISTA,
O AMB ELS
MONSTRES SOTA EL LLIT.
JÚLIA
Camino
lentament pel recinte tenebrós,a l’ombra d’un xiprer
que és
acariciat pel vent
i es mou
majestuós.
Les tombes
resplendents
porten noms de
temps passats.
I notes al
clatell
que entre tota
aquesta gent
el món està
callat.
Cor
HI HA LLOCS ON
NO VOLEM ANAR
I PREFERIM NO
IMAGINAR.
COM ANAR-TE’N
LLUNY DE CASA
O FLOTAR A
L’ESPAI OBERT,
ENFONSAR-TE
SOTA L’AIGUA
O ENDINSAR-TE
EN EL DESERT.
Júlia
Aquí hi ha tots
aquells
que han viscut
abans que jo.
Però a mi no em
fan cap por,
perquè si no
fos per ells
jo no seria
aquí.
Van viure fa
molt de temps
per obrir-me
pas a mi.
Van riure i
disfrutar,
i ara els toca
descansar.
És cosa del
destí.
Cor
HI HA LLOCS ON
NO VOLEM ANAR
I PREFERIM NO
IMAGINAR.
ENS FA MASSA
POR PENSAR-HI,
PERÒ NOMÉS T’HI
HAS D’ENFRONTAR
I T’ADONES AL
FINAL
QUE NO ET PODEN
FER CAP MAL.
Júlia (al públic)
L’Àngel i jo
ens quedem ben quiets al mig del cementiri.
No se sent res
de res!
Aquesta pau no
l’he vista mai en lloc.
